Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

A l'escola, com a casa

Imatge
"L'entorn de l'aula pot afectar el progrés acadèmic d'un nen  durant un any fins a un 25%" ( Font ) Vaig trobar la referència a l'estudi que conclou amb l'afirmació anterior al blog de l'Anne Knock. Anne és la directora del SCIL (Sydney Centre for Innovation in Learning), una unitat de recerca i innovació pedagògica a Austràlia. Un dels temes que tracta és el disseny dels espais d'aprenentatge (i de treball), i per aquest motiu he passat moltes estones enganxada al seu blog. Quin descobriment! There is no sense of ‘place’ that is greater than ‘home’. Anne defensa amb aquesta afirmació que els espais físics acollidors i agradables, on ens sentim com a casa, afavoreixen la creativitat, la col·laboració i la motivació, i això proporciona millors resultats. Afirma que "quan la gent s'apassiona pel que fa i està motivada per aconseguir els seus objectius, ningú no necessita que el facin 'passar per l'adr

Afectivitat i entusiasme

Imatge
"Ensenyar a pensar, a dialogar i a participar en les decisions i accions és el que forma, al meu entendre, els tres pilars de l’educació. Tots tres punts demanen una bona relació entre mestres i alumnes, perquè educar i ensenyar és un acte de respecte i d’estimació pels alumnes i és un acte d’esperança. El saber no es pot separar de l’afectivitat: és ensenyant i aprenent com s’atenen les necessitats dels alumnes, com se senten escoltats, ajudats, valorats." Pilar Benejam Arguimbau "L’entusiasme del mestre, que l’alumne percep clarament, és el més potent catalitzador de la comunicació escolar, perquè les paraules no tenen més força que la convicció de qui les pronuncia ni les accions tenen més força que la convicció de qui les fa." Anton Aubanell * Extractes de l' Escola d'Estiu 2011 Rosa Sensat .  * Les dues imatges són de Megan Spelman .

Espais escolars: entre l'arquitectura, el disseny i la pedagogia

Imatge
M'agradaria que les aules em generessin la mateixa energia positiva i les mateixes ganes de treballar que aquest espai. Això, però, no és cap aula sinó l'estudi de Lovelydesign . I per què les aules no poden tenir aquest aire? La major part dels cops que entro en una classe de secundària – i hi va haver un temps que hi entrava a diari, primer com a alumna i després com a professora – sento una mica d'angoixa. Espais petits o grans però mal distribuïts, espais mal il·luminats, finestres que donen enlloc, parets nues, colors depriments, mobiliari deteriorat per bé que funcional, una pissarra – últimament, digital – i material escolar divers en alguns racons. Són aules sense ànima, sense guspira, sense vida... Sovint la porta de l'aula té una petita finestreta perquè qui vulgui entrar pugui comprovar si hi ha una classe en marxa o l'aula és buida. Una minúscula finestreta cap a un passadís anodí. De vegades, els sentits m'enganyen i em fan cre

Les emocions a l'escola

Imatge
Foto de Heva L'escola fins ara ha treballat sobre dos grans pilars: continguts curriculars i cohesió social. Però avui en dia, les característiques de la societat actual, i de les noves estructures familiars, fan indispensable el treball transversal d'un tercer pilar: les emocions. Ara ja sabem que cap infant no aprèn si no se sent content i tranquil. Paraules com autoestima, seguretat, esperit crític, o bé tolerància a la frustració, esdevenen aspectes claus en el desenvolupament dels infants. Oriol Castellví, director d'escola

Los ladrones de tiempo

Imatge
Xavier Salomó Nadie se daba cuenta de que, al ahorrar tiempo, en realidad ahorraba otra cosa. Nadie quería darse cuenta de que su vida se volvía cada vez más pobre, más monótona y más fría.  Los que lo sentían con claridad eran los niños, pues para ellos nadie tenía tiempo. Pero el tiempo es vida, y la vida reside en el corazón.  Y cuando más ahorraba de esto la gente, menos tenía.  Michael Ende, en “Momo”