Espais escolars: entre l'arquitectura, el disseny i la pedagogia
M'agradaria que les aules em generessin la mateixa energia positiva i les mateixes ganes de treballar que aquest espai. Això, però, no és cap aula sinó l'estudi de Lovelydesign. I per què les aules no poden tenir aquest aire?
La major part dels cops que entro en una classe de secundària – i hi va haver un temps que hi entrava a diari, primer com a
alumna i després com a professora – sento una mica d'angoixa. Espais petits o
grans però mal distribuïts, espais mal il·luminats, finestres que donen enlloc,
parets nues, colors depriments, mobiliari deteriorat per bé que funcional, una
pissarra – últimament, digital – i material escolar divers en alguns racons.
Són aules sense ànima, sense guspira, sense vida...
Sovint la porta de l'aula té una petita
finestreta perquè qui vulgui entrar pugui comprovar si hi ha una classe en
marxa o l'aula és buida. Una minúscula finestreta cap a un passadís anodí. De
vegades, els sentits m'enganyen i em fan creure que sento la olor del lleixiu
amb que s'han desinfectat les rajoles.
La major part de les aules de primària, però,
no són així. Allà – malgrat els errors arquitectònics o d'interiorisme – els
treballs dels alumnes exposats, les manualitats, les làmines
"didàctiques" i els colors donen fe de que no són professors
apressats els que passen per allà sinó que hi ha una mestra que, juntament amb
els seus alumnes, s'ha fet seva l'aula. Hi ha certa cultura de la coloraina i
la calidesa a la major part d'aules de primària. Malgrat tot, de vegades l'acumulació
de materials, racons, cadires, llibres i manualitats acaba generat un caos. Un
caos alegre, però caos al cap i a la fi. I no sempre aquesta aparent alegria
decorativa té una correspondència amb una manera diferent de funcionar: sovint,
enmig de la decoració només hi ha una transmissió de coneixements
unidireccional, un aprenentatge memorístic i una rutina de fitxes i exercicis
escrits.
L'estètica dels espais en que ens movem,
treballem i vivim condiciona el nostre estat d'ànim. Influeix en les nostres
emocions. I sabem que les emocions són elements importants a tenir en compte en
els processos d'aprenentatge.
Però, a més, l'estètica lliga amb la
funcionalitat. L'ordre, la disposició i la distribució d'espais no es
decideixen només pensant en si serà més o menys bonic, alegre, relaxant o
motivador. Tenen el seu motiu de ser en la dinàmica escolar.
I aquí anem a l'arrel de la qüestió. Mentre un
classe del segle XXI no difereixi gaire d'una altra del segle XIX excepte per la
presència de tecnologia o pels dibuixos infantils penjats a la paret, alguna
cosa falla.
De la revisió del sistema educatiu i el paper dels mestres, de la
implementació de noves maneres de treballar i del que anem aprenent sobre la
influència de l'entorn en les dinàmiques escolars sorgirà una nova arquitectura
escolar, una distribució dels espais i una estètica determinada. Però vull fer
aquí l'exercici invers... Intentem imaginar quina mena d'escola hi ha darrere
d'aquests espais?
Escola sense aules, amb espais per a treballar en petit grup:
Zones comunes, espais polivalents:
Zones de treball per a diferents activitats, lluminositat i espai. Veiem la concreció en dues situacions ben diferents: un edifici dissenyat pel seu propòsit o un mòdul prefabricat provisional:
I els espais exteriors?
És només una invitació a la reflexió. He
recopilat moltes més imatges al meu taulell Pinterest dedicat a L'estètica a l'escola. És un espai en permanent actualització on recullo imatges que
suggereixen alternatives o que contenen idees interessants. No ho faig de
manera sistemàtica; les imatges corresponen a espais pensats per a diferents
edats i a diferents tendències estètiques: des de les apostes de color i disseny més arriscades fins les que es limiten a l'ús de materials naturals i colors suaus.
El curiós és que he trobat molts articles
sobre disseny d'aules i arquitectura escolar que contenen pàgines i pàgines de
text però... cap imatge per il·lustrar el que expliquen! Si a algú li resulta
útil, doncs, aquest recull visual, me n'alegraré molt.
