Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2016

Volia fer balanç...

Imatge
  Fotografia d'Abbas Kiarostami.  Anava a fer una llarga llista del que he après fent de "profe", però no cal. Qui ho hagi experimentat ja ho sap i qui no, només ho sabrà quan ho visqui. El que he après no s'ensenya a la facultat ni a la formació del professorat.  No està escrit a cap llibre ni es diu a cap conferència. I és una tasca absurda intentar escriure-ho aquí perquè si no es troba enlloc fora de l'aula serà per alguna cosa... Malgrat tot, seguiré escrivint. Quan dic aula no em refereixo a l'espai cúbic i normalment desangelat on ens reunim els professors amb els alumnes per fer allò que es diu "ensenyament" sinó que parlo de l'espai simbòlic on entre vint i trenta adolescents es veuen obligats a seguir-li el joc a un/una "profe" que, sembla ser, cobra per torturar-los o, més benèvolament, passar l'estona complint amb unes normes arbitràries. Un peatge a pagar per arribar a unes fites difuses que els adults

Espais per treballar amb alumnes de secundària?

Imatge
És molt difícil trobar exemples d'espais de secundària interessants, tret de les impressionants mostres d'arquitectura d'alguns països nòrdics i d'algunes escoles privades d'elit. Curiosament, de vegades a dins d'una arquitectura vanguardista instal·len un mobiliari d'allò més convencional. Car i bonic però convencional. Pupitres de disseny.  A les espectaculars webs d'arquitectura hi ha poca cosa que es pugui traslladar a les nostres aules sense grans inversions. Però m'he posat a buscar i he trobat algunes idees. Poques a instituts. Moltes a cafeteries, biblioteques, oficines i espais de coworking.  Jo em pregunto... i per què no? Sofàs, taules de diferents alçades i mides, racons, diverses superfícies per escriure i compartir, espais comunicats, espais exteriors, tecnologia portàtil present...                      

Els 7 malentesos de "l'Escola Nova" (segons Philippe Meirieu)

Malentès 1: Un alumne no aprèn si no està motivat. Freinet deia "un cavall que no té set no beu". Però no s'ha de subestimar la diferència entre un cavall i un estudiant. Qualsevol cavall que no beu acaba tenint set, però és estrany que un estudiant privat de matemàtiques acabi reclamant el seu teorema de Tales. Per això Freinet posa èmfasi en la necessitat de fer venir la set a l'estudiant i no acontentar-se amb una "espera benèvola" (com, per exemple, proposa Neil basant-se en la seva pràctica a Summerhill). Freinet va avançar la distinció entre "motivació" (basada en interessos preexistents) i "mobilització", en que l'adult permet l'aparició de nous interessos i fomenta la participació dels estudiants en aprenentatges pels quals no estava motivat de manera espontània. Principi 1 : Subordinar els aprenentatges a motivacions preexistents és afavorir les desigualtats i renunciar a coneixements "emancipatoris". &q