Quadern d'idees

El treball per projectes és un batibull de metodologies, pràctiques i idees difuses. Es fa servir la mateixa denominació per a artefactes d'aprenentatge molt diversos: des d'una simple concatenació d'activitats al voltant d'un centre d'interès a la creació d'un producte, passant per innumerables variants, algunes de les quals, segons a qui preguntis, no mereixen el nom de treball per projectes sinó que són "una altra cosa". L'expressió ha quedat tan grapejada i gastada que alguns professors prefereixen inventar noms diferents per allò que fan, per tal que no es confongui la seva pràctica amb una cosa que no és ben bé el que volen fer. Molts docents s'aproximen al treball per projectes buscant un aprenentatge més competencial, més motivació per part dels seus alumnes i - per què no reconèixer que passa? - per pujar al carro d'una innovació que dóna prestigi i és demanada per moltes famílies. Fins aquí estem al terreny dels bons propòsits. Pe

"Sabem que hi ha dues maneres de controlar un poble: n'és una l’opressió: l'assimilació ideològica n'és l'altra. El primer dels mètodes no ens interessa pas aquí perquè l'estat que es vol poderós i modern farà mans i mànigues per tal d'estalviar-se unes formes cavernícoles i barroeres que, a la curta o a la llarga, generaran crits d'alliberament difícils de silenciar. Les formes directes d'opressió només podran ser momentànies i seran útils per a aquella economia salvatge que vol beneficis escandalosament grandiosos en períodes de temps excessivament curts. En canvi, l'assimilació ideològica com a mètode de consens, tot i ser més lenta, és molt més segura i garanteix, amb l'adhesió mental d'un poble, períodes molt més llargs de domini econòmic. Semblarà paradoxal, però un estat modern promourà alhora la instrucció i la ignorància: caldrà comptar amb tècnics ben preparats, experts monogràfics en disciplines diverses i rendibles (vet

De debò pensem que un alumne adolescent pot centrar-se en un sol matí en 6 matèries diferents, cadascuna amb els seus objectius, el seu professor especialista amb les seves formes de ser i fer particulars, les seves diferents activitats i les seves diferents normes no escrites? Pensem que es pot mantenir l'atenció durant tan llarga estona, on pot haver-hi un temps de classe magistral que pot variar entre cap estona (estrany) o les 6 hores senceres (potser no habitual, però no impossible)? Pot un alumne adolescent comprometre's amb 6 reptes diferents cada dia (al voltant de 12, o més!, cada setmana), reptes sense cap lligam entre ells, potser sense cap lligam amb res que signifiqui alguna cosa per a ell, sense el temps i la dedicació per implicar-se? Pot un alumne adolescent sentir-se productiu i orientat en aquestes condicions? Podríem respondre afirmativament a tot això no amb un alumne adolescent sinó amb nosaltres mateixos? No sé vosaltres, però jo no. Per

"[Pels antipedagogs] els pedagogs, tan preocupats per les persones com pels mètodes, negligiran els sabers i confondran l'ensenyament amb una activitat compassiva; abandonaran qualsevol exigència intel·lectual per no traumatitzar els seus alumnes i s'acontentaran, segons el cas, admirant beatíficament les aptituds que es desperten o organitzant meticulosament progressions tècniques sense importar la transmissió cultural. A la inversa, els antipedagogs apareixen a ulls dels pedagogs com uns adeptes al pensament màgic, convençuts que n'hi ha prou amb ensenyar perquè els alumnes aprenguin i que el domini dels sabers, com ho demostren els "sagraments" acadèmics, garanteix la qualitat d'un ensenyament des de l'inici fins al final. Els pedagogs, d'acord amb l'etimologia del terme, acompanyen l'infant, tenint en compte tant les seves aspiracions com les seves resistències, mentre que els seus oponents "decreten l'alumne", convenç

"Em nego a acceptar que la missió de l'escola és, simplement, inculcar un currículum. Reivindico que cal posar en primer pla els principis pedagògics que són: 1) L'escola és un lloc on la recerca de precisió, de justícia, de rigor i de veritat ha de prevaldre sobre les relacions de poder; 2) L'escola és un lloc en el qual - a diferència de l'empresa - és més important 'la comprensió' que tenir 'èxit' a qualsevol preu; 3) L'escola és un lloc on l'error és fructífer perquè permet analitzar un fracàs i progressar; 4) L'escola és un lloc on sempre s'ha de donar a tothom una altra oportunitat, apostar per la seva educabilitat i rebutjar ferotgement l'eliminació de la 'baula feble'. Penso que l'escola, de manera intencionada, ha d'anar a contracorrent de certa evolució social. I crec, personalment, que per trobar el seu significat, la seva grandesa i la seva capacitat d'atracció, ha d'assumir la seva 'func

Algunes conclusions provisionals - valgui la contradicció - i personals sobre el treball per projectes: El nostre projecte no és "el projecte", és ajudar l'alumne a aprendre i créixer com a persona. El com ha d'estar sempre al servei del què , i el què, motivat pel per què. Per tant, la nostra finalitat no ha de ser mai treballar per projectes sinó buscar la millor manera d'aconseguir els nostres objectius, sempre en benefici de l'alumne. Les competències i els continguts són dues cares de la mateixa moneda. No podem desenvolupar competències sense continguts ni els continguts tenen cap utilitat sense competències. Competències i continguts són el punt de partida per decidir de quina manera treballarem. Són, per tant, les consideracions prèvies que hem de tenir en compte abans de dissenyar un projecte o triar una altra metodologia. Els projectes han de donar resposta a l'assoliment de les competències i els continguts. Si no trobem

Qui no està en aquests dies desorientat i preocupat a causa de l'auge dels populismes, l'aparició de conceptes com "precariat" o la constatació que les velles seguretats s'han esfumat? Zygmunt Bauman deia que "tots sentim la desagradable experiència de ser incapaços de canviar res i patim la manca d'institucions col·lectives capaces d'actuar efectivament". És cert que vivim en un món que es caracteritza pel canvi i la provisionalitat. Som bombardejats amb informació que no podem retenir ni processar. És difícil treure conclusions de res ni aturar-molt temps en una qüestió perquè de seguida noves urgències ens ocupen. L'actualitat es converteix en una successió de ràfegues borroses, imprecises. Una repetitiva novetat. D'altra banda, aquells que creuen tenir més criteri que els altres es lamenten dels límits de la democràcia. Segur que heu sentit - o fins i tot dit - que és de bojos que el vot de persones que dipositen un paper en l'urn

Un petit esquema de la meva idea per transformar les classes de matemàtiques. Fet amb mural.ly. Fes clic a la imatge per veure-ho més gran.

A les aules de secundària trobo a faltar moltes coses: més espai, mobiliari més ergonòmic, millor il·luminació i aprofitament de la llum natural... La llista es faria interminable! Per exemple, trobo a faltar més espai expositiu i més vida:     Espai d'emmagatzematge de tots els estris, materials i eines. Els de treball i els personals dels alumnes:      Us heu fixat que en aquestes imatges es veuen aixetes? Aixetes als espais de treball! Què bé que anirien... I també sofàs. Tantes hores en cadires dures són difícils d'aguantar...  Sí, he hagut de buscar imatges d'escoles, de biblioteques i d'altres espais per il·lustrar el que volia dir. Aules de secundària: cal fer-hi alguna cosa o se'ns cauen les parets a sobre... (Uf!)

He recollit en aquesta entrada les meves últimes 13 hores de classe de matemàtiques amb un grup de tercer d'ESO. He volgut treballar partint d'aquestes premises: - Plantejar reptes i deixar que els alumnes elaborin hipòtesis abans de donar jo la solució correcta, la fórmula o el mètode. - Fer la formalització al final i no a l'inici de la classe. - Fomentar molt el diàleg i el raonament entre el grup classe, en parelles i en grups petits. - Fer que les parets de l'aula parlin d'allò que hem fet i descobert. - Buscar activitats en que els alumnes puguin moure's per la classe i combinar-les amb activitats de més concentració. Barrejar activitats online, geogebra, activitats en paper i activitats d'acció. - Plantejar activitats de diferents nivells de dificultat però deixar-les totes obertes per a tots els alumnes. Tot i que pot ser una entrada densa i poc interessant per qui no sigui professor especialista de matemàtiques, em ve de gust recollir aqu

  Traducció d'una part de l'article "Qu’est-ce qu’un « élève-sujet » et comment l’aider à le devenir?" de Philippe Meirieu. Dins de cada escola i com a part dels projectes proposats als infants i adolescents, cal tenir una línia d'acció pedagògica que ajudi als infants i adolescents a construir-se com a subjectes: "mantenir-se drets" resistint a la regressió infantil que els amenaça constantment. En realitat, la situació que vivim demana un esforç ciutadà i un esforç educatiu per tal de vèncer el cercle viciós de l' infantilització generalitzada... Cal que els educadors s'atreveixin a dir "no" a totes les formes de manipulació social i que permetin als seus alumnes viure situacions on siguin capaços d'aprendre i d'emancipar-se a la vegada. Calen adults coherents per tal que el combat ideològic i l'acció pedagògica entrin en ressonància: no per adoctrinar els seus alumnes sinó per oposar-se a qualsevol forma