Quadern d'idees

Molts docents s'interessen pels canvis metodològics perquè s'adonen que amb les pràctiques tradicionals la cosa no funciona. Les classes no surten com el docent espera, els alumnes no aprenen el que el docent voldria, la relació amb els alumnes es deteriora... Aquesta constatació és el punt d'inflexió que fa que molts professors, en comptes de lamentar-se i tancar-se, busquin noves maneres d'ensenyar, de motivar i d'atrapar l'alumne. Són docents que canvien les seves pràctiques . Altres docents - potser després d'haver fet un canvi a les seves pràctiques, potser en paral·lel - es plantegen què volen que l'alumne aprengui, quin és l'objectiu de les seves classes. Volen transmetre uns coneixements de tipus cultural o volen educar per a la vida en un sentit més ampli? I què vol dir educar per a la vida? Un cop feta la reflexió descobreixen que el que pensen que s'ha d'aprendre a l'escola no és el que havien donat per suposat

"El pensament computacional és la nova alfabetització del segle XXI ." Jeannette Marie Wing   Estic convençuda que el pensament computacional hauria de ser una competència bàsica a desenvolupar a les escoles. Intentaré explicar per què em sembla tan important. El pensament computacional és un conjunt d'estratègies que es poden aplicar a resoldre qualsevol tipus de problemes. Encara que inclogui la paraula "computacional" no és un tema tecnològic, va sobre estructurar el pensament, ser creatiu i ser rigorós . El que passa és que aquest conjunt d'estratègies ha estat molt útil al camp de la informàtica, però també es fa servir de manera inadvertida quan redactem un escrit - i volem ordenar les nostres idees, estructurar-lo correctament - o quan intentem comprendre un text - fent abstracció de les idees més importants. També el fem servir per estudiar, per plantejar un experiment de ciències i, sobre tot, quan fem matemàtiques. Sol passar que les per

He volgut traduir aquest text de Philippe Meirieu, aparegut a la revista "Le cafe pedagogique" el 21 d'octubre de 2016. Tot i que hi ha referències a la situació social i política francesa, i al seu sistema educatiu, que presenta diferències rellevants amb el nostre, m'ha semblat interessant compartir les seves reflexions sobre el que ell anomena els "anti-pedagogs" o "anti-pedagogia", espècie que també abunda a les nostres contrades. I, particularment, m'interessa assenyalar la menció a una altra pedagogia, una pedagogia naïf que poc a poc va prenent el lloc de l'autèntica pedagogia, que no és una altra que la que persegueix l'emancipació. Veureu que molts dels debats que estan tenint lloc actualment a la societat francesa al voltant de l'educació són, malgrat les distàncies, molt similars i paral·lels als nostres. Convida, tot plegat, a la reflexió. És possible - i molt probable - que el text contingui errors de traducció, de b